¿Sabeu aquell acudit que diu “un pare i un fill van inventar la música quan anaven un dia pel prat i la criatura, de nom Paxin, en veure una bestia córrer cap a ells li diu a son pare: Pararà, papa, pararà? Pararà, Paxin, pararà!”?
Be, deixem els acudits i anem a parlar de coses series: la música.
Crec que si els mestres ens apartem i observem a lles criatures jugant lliurement, podrem veure com sempre estan fent sorollets, i si parem atenció, veurem que els ritmes formen part de la seua vida.
Al pati de la meua escola, on deixem fer, han arribat a fer una batucada tocant a l’hora 8 o 10 xiquets (de 3-5 anys), seguint tots el ritme. Clar que ho feien amb les pales i els tambors eren les caixes de recollir les joguines, que ara estan quasi totes trencades.
Però, quan no estan amb la batucada, estan tocant passos de processó (amb un altre ritme), o pegant-li colpets als poalets, o al tobogà, o als bancs,... o cantant i ballant cançons. Podem inferir d’aquesta observació que a les criatures els agrada la música.
Sent més atrevits, podem dir que necessiten la música.
Per què no aprofitem aquesta necessitat i els donem un lloc on puguen fer música? Per què no fem una part del pati “sonora”?
Sembla fàcil, doncs solament hem de penjar d’algun lloc (al seu abast) qualsevol estri que puga fer soroll, o siga, qualsevol estri. Ja vaig a provar-ho al meu pati. Ja us diré com ha anat.
