Sovint visitem altres escoles per aprendre. És una pràctica molt enriquidora, que es fa des fe fa molt temps: A principis de segle pasat a Felix Martí Alpera ja se li va becar per que visitara escoles d’Europa per conèixer les pràctiques que s’hi feien. Avui és una pràctica molt extesa, i fins i tot, és el projecte de la Comunitat Europea que més ressò té (Erasmus +).
Hem dit qué és una proposta enriquidora per què afiges a les teues pròpies pràctiques educatives les que aprens de l’altra escola, i així anem tots progressant en el coneixement (sempre i quant sigen significatives per tu). Implica també un alt grau d’amabilitat per part de l’escola receptora, en haver de destinar un valuós temps als visitants, temps que sempre és curt doncs a l’escola tenim mil cosas a fer cada dia.
Tota aquesta introducció és com un agraïment a l’equip directiu i l’equip de mestres de l’Escola Pinetons, de Ripollet, que ens van atendre amb gran amabilitat en la visita que els ferem en març de 2016.
No anem a parlar, però, del seu projecte pedagògic. El que ens va sobtar a la visita fou com s’ha arribat a bastir i quina tasca cal per que tire endavant. Tot va naixer a partir d’un projecte de direcció. Un projecte que marcava clarament quines erens les práctiques pedagògiques i organitzatives que s’havien d’aplicar a l’escola.
Aquell projecte va ser aprovat pel Departament d’Educació i durant els darrers 10 anys (els que té l’escola) s’ha estat duent endavant.
D’una banda, pel suport del Departament, que ha afavorit (o no ha entorpit) l’existència de projectes diferenciats.
D’altra banda, la valentia de persones que han tingut clar un model pedagògic i que l’han defensat.
I ací comença la tasca: cada cop que arriba el nou professorat, per passar l’any, per quedar-se o per cobrir alguna substitució, és rebut per l’equip directiu, el qual li exposa la manera de treballar de l’escola, que han anomenat “per ambients”.
A partir d’ací, li pregunten quines son les seues potencialitats, què li agrada, què vol oferir a l’escola del seu bagatge personal…
Llavors integren aquests potencialitats en la col·lecció de propostes educatives de l’escola, fent perviure el projecte. I l’escola té èxit.
El que podem aprendre d’aquesta pràctica és la necessitat de definir què volem de la nostra escola. Com fem que a l’escola pública sorgisquen i triunfen projectes diferenciats que li donen sentit, i que duguen a l’alumnat al maxim de les seues potenciaitats. L’escola publica ho necessita. A Pinetots ho han aconseguit. I a la teua escola? I tu, què en pots fer?
