Des que vam llegir el llibre “El darrer nen dels boscos” de R. Luev, la nostra mirada a l’escola ha canviat molt.
Si sou seguidors nostres en instagram (thot institut), podeu veure moltes de les coses que fem.
A l’escola ho tenim clar, i anem fent. A poc a poc, però sense parar, ara plantem algun arbre, o un solc de flors, o ampliem l’hortet, o plantem gespa, o augmentem les eixides per la natura,... Cada any fem un poc més per tal que el nostre alumnat tinga més contacte amb la natura i que cap d’ells manifeste la síndrome descrita al llibre (trastorn per dèficit de natura).
Fem el pati el més interessant possible, per tal que tinga les màximes possibilitats de joc, cerquem materials naturals per les seves interaccions, elaborem receptes de cuina amb les produccions de l’hortet (per cert, enguany hem tingut una collita de moniatos espectacular), en les eixides “ens perdem” pels horts,...
I ara esdevé la màgia de les xarxes socials: de cop i bolta apareix un tuit que diu, textualment, que hem de naturalitzar les escoles. Això és. Nosaltres fent i fent, però no teníem nom i ara ja en tenim: estem naturalitzant l’escola.
Per com reacciona el nostre alumnat, i com de bé s’ho passa, us recomanem que també ho feu a les vostres escoles: naturalitzeu-les. Que siguen el més naturals possibles. Estareu millor i el vostre alumnat també.
