Escoltava aquest matí a la ràdio un comentari que fèiem uns filòsofs al voltant de comprar una màquina de cafè de càpsules o fer el cafè com tota la vida, amb la cafetera. Desprès d’estar bona estona amb la discussió, el resum que m’ha quedat a mi és que ser d’esquerres dóna més feina que ser de dretes. Tot venia per que les capsuletes sempre et trauen el cafè igual, sense que tu hages de fer res, en canvi amb la cafetera ix el cafè que tu fas, és el teu art el que es vessa a la tassa.
Clar, açò és un bloc educatiu, i està fora de lloc la política, però si fer cafè té connotacions polítiques, què no tindrà l’educació? Pensem que estem formant les persones, els ciutadans del futur, els que amb les seus decisions van a produir canvis al món,... i també nosaltres, que amb les nostres decisions, estem modificant contínuament com serà el futur de la humanitat sencera.
Ser d’esquerres implica pensar en el bé comú, en el col·lectiu, en la humanitat sencera. Cadascuna de les accions que fem i de les decisions que prenem, ha de ser coherent amb com imaginem el futur. Cada cop que plantege una tasca al meu alumnat estic pensant com serà eixa persona quan d’ací 25 o 30 anys estiga al front d’una empresa i al càrrec d‘un munt de treballadors. Per això fomente la cooperació, l’amabilitat, la consciència dels actes.
Amb un plantejament de dretes, on la única cosa que es mira és el profit personal, es proposen tasques individuals i la competició per arribar primer a la fita, encara que siga passant per damunt les altres persones.
I encara i a qui diu que a infantil sols juguem!! Els haurem de dir que ens fem el cafè de cafetera.
