Sovint comencem el dia i alguna persona et fa la pregunta del títol. No passa un moment en que alguna altra li contesta que avui toca art, o conte, o experiments, o...
Si. Anem a parlar de la gestió dels temps a l’educació infantil. Això tan difícil per la seu relativitat que fins i tot als adults ens costa copsar amb tota la seua magnitud. Què llargues es fan algunes estones i que curtes unes altres !! I pretenem que el nostre alumnat, així per que si, per que ho diu el mestre, o la mestra, o per que ix en alguna cançoneta assolisca aquest constructe.
Quantes persones dedicades a la poesia, a la filosofia, a la física,... encara estan definint què és el temps, i nosaltres pretenem que criatures de 3 anys l’entenguen.
Be, crec que ja tenim clar que el temps és difícil d’entendre. Podem dir que és de dia, o que és de nit. Però quant de dia és? O quant de nit? Difícil.
Per complicar-ho més, hi ha un temps que va repetint- que de colp a repent torna, i un altre temps que sen va i ja no torna més. Buff.
I per fer-ho ja súper complicat resulta que alguna criatura de les més joves de la classe és més alta que una altra de les més majors. Però no havíem quedat que conforme creixem ens fem més majors? Jo ja no entenc res.
Imagineu tot el que pot passar pel cap d’una criatura.
La bona noticia: el temps anem entenent-lo conforme anem tenint experiències d’ell.
La mala noticia: el temps anem entenent-lo conforme anem tenint experiències d’ell.
Sols amb l’experiència directa anem fent aproximacions a que és per a mi el temps. I com deia Einstein, al que ningú li pot negar que era expert en aquests temes, el temps és relatiu. És a dir, l’experiència del temps és pròpia i de ningú més.
Joan disfruta dibuixant i pintant. Les vesprades d’art se li fan curtes. Al seu germà bessó, Pau, no li agrada dibuixar, és més com sa mare. Les vesprades d’art se li fan eternes. A si!! Els dos saben que el dilluns toca art. Joan mai se n’oblida. Pau no ho recorda mai.
Val, d’acord. Què fem a la classe per que les criatures entenguen el temps?
Viure’l. De la manera més experiencial possible.
Assignem a cada dia de la setmana una tasca diferent. Això ajuda.
Usem el calendari per anar anotant els dies que passen. També ajuda.
Ordenem la classe del més major al més jove, Una altra ajudeta.
Plantem qualsevol espècie vegetal i controlem el seu creixement,... també.
Contem els dies que falten per a.. i els que ha passat de..., també.
Celebrem els aniversari,... per descomptat
Totes aquestes experiències tenen el seu origen i la seua finalitat en la pròpia vivència del temps.
També podem fer-lo veure que hi ha temps que tornen, que van rodant (el temps circular) i es repeteix (dia i nit, dies de la setmana, mesos de l’any, estacions,...) i uns altres temps que passen i ja no tornen (tempus fugit): quan fem anys, quan creix la planta,...
Fem el que fem, el temps s’ha de viure. Carpe diem.
