Si heu llegit algun articles d’aquest web us podreu adonar fàcilment que no som dels que “ensenyem” al nostre alumnat a llegir i escriure.
La nostra forma d’abordar el procés d’ensenyament/aprenentatge del sistema de llenguatge escrit és la d’oferir eines, la de mostrar, la d’usar,... allò que la nostra societat ha construït. Així, des que l’alumnat entra a l’escola quan té 3 anys, l’immergim en un entorn “lletrat”, en el que, potser han de passar llista, potser han d’escriure la data a la pissarra, potser han de posar el nom a les seues tasques,... no ens importa com ho facen (això és un aspecte absolutament maduratiu). Sols ens importa que sàpiguen què estan fent.
Doncs bé, fruit d’aquesta forma de treballar, sovint a la classe de 5 anys (més esporàdicament a la de 4) passa que alguna criatura de colp a repent ve sa mare i et diu: “T’has adonat que Roser ja ho llig tot?”, “Has vist que Jaume ja ho escriu tot?”
Sempre fem cara de sorpresa quan una mare ens diu això, i aquestes estan molt contentes amb el seu fill o filla.
A la classe ja ens havíem adonat. Sempre passa. Hi ha alguna persona que, de cop i volta “s’il·lumina” i es fa lletrat. La nostra forma de treballar porta eixos resultats. Dones, dones, dones, i de cop i volta l’alumnat comença a traure i ja no para.
Es fa conscient de COM funciona el sistema i màquina avant. Recorde fa temps una mare que va dir a una reunió de classe: “És veritat això que dius. Anàvem l’altre dia pel carrer i la meua filla va dir: mare, ja sé llegir, ací diu puta (llegint una gran pintada que hi havia al carrer)”.
El cas que ha motivat aquest escrit no és el de la “il·luminació” de les criatures. Això passa sempre. El que m’ha fet escriure’l és que, pràcticament al mateix temps Jaume escriu i Roser llig.
Ambdós son molt diferents. Roser és una xiqueta tranquil·la, li agrada organitzar els jocs de les amigues, escolta molt, explica històries interessants,... el seu canal de comunicació més desenvolupat és l’auditiu.
Jaume és un “home bo”. Molt assenyat en les seues apreciacions, fa connexions molt creatives, és preocupa molt de les demés persones, és molt pacient amb els dibuixos,... el seu canal de comunicació més desenvolupat és el visual.
Aquesta subtil diferència ha fet que en un es desenvolupara primer l’escriptura, i en l’altra la lectura.
D'aquestes coses només ens podem adonar si ens oblidem dels continguts i escoltem més el nostre alumnat
A que és apassionant la feina de ser mestre?
