Tinc costum de deixar-me notes al mòbil quan se m’acut alguna idea per escriure al bloc, i avui se m’han creuat dues entrades: d’una banda la que anava a escriure sobre el tema de l’avaluació: tova amb els nens, dura amb el sistema. Un tema que promet.
Però, revisant les notes he vist que hi havia un tema que encara no havia tocat i que em semblava mereixedor d’un altre article: la investigació en acció, es a dir, fer pedagogia d’allò que passa cada dia.
El cas es que se m’han creuat tots dos i s’estan convertint en un de sol.
Anem per feina.
Qualsevol sistema necessita d’una avaluació fiable. No m’imagine a cap empresa, per exemple, una fabrica de cotxes, o un restaurant, que traga els seus productes sense saber si funcionen, en el primer cas, o si estan bons en el segon. En tots dos casos, si no es correcta la comprovació de la qualitat del producte, es mira que a fallat en el procés de construcció i es corregeix per que no es torne a produir. En tots dos casos s’avalua el procés, i no se li tiren les culpes al producte.
El mateix podríem dir del nostre cos: en acupuntura, les deposicions d’una persona son el control de qualitat. Si fan mala olor o no tenen la consistència correcta, és que alguna cosa no estem fent be: o no ens alimentem correctament, o tenim alterades les emocions, per posar dos exemples.
Ara be. Al sistema educatiu li tirem la culpa al producte, sense mirar que a passat durant el procés. Que la criatura suspèn un examen, és per culpa d’ell. No ens preocupem de mirar si els continguts (ingredients) eren adequats, o si la forma d’explicar era la correcta (cocció),... per posar dos exemples més.
Tota aquesta reflexió ve per comentar les dues notes: Al meu parer, quan avaluem, devem avaluar el procés, d’una manera molt exhaustiva, aprenent de cadascun dels moments, aprenent de les reaccions de les criatures,.. i amb aquesta manera de treballar, estem fent investigació-acció, terme que estava molt de moda als anys 90 gracies a Jhon Elliot, i que sembla ja oblidat. Precisament ens hem oblidat del control de qualitat. La peça clau del sistema.
Això ens permetrà teoritzar, fer pedagogia d’allò que passa cada dia, i aprendre del nostre alumnat. Passaríem a ser mestres que parlen i ensenyen a ser mestres que escolten i aprenen.
Interessant. D’altra banda, t’imagines a un cuiner que castigue a la paella per que tinga l’arròs passat?
