M’estic aficionant a Twetter. He de reconèixer que les piulades sovint et porten cançons inesperades, i sovint, els 140 caràcters que et permet aquesta xarxa social son suficients per canviar la teua manera de veure l’escola, la classe.
Em va arribar una piulada que ja no he sabut trobar més, per posar-la literalment citant-ne l’autoria, que se’m va quedar enganxada al cap uns dies. Deia alguna cosa com: “hem de convertir els miralls en vidres, que ens permeten veure de l’altra banda”.
Tinc costum de revisar les idees com aquesta que se’m queden dins el cap donant tombs, i de vegades acaben desapareixent i d’altres vegades transformen pràctiques.
I si deixem d’emmirallar-nos? I si els miralls esdevenen finestres que ens permeten veure el món? I si eixim al món? I si fem que el món entre a la classe per la finestra? O per la port gran?
No podem romandre tancats dins la classe estant el món conforme està. Ens cal mirar per la finestra, veure el món i pensar que en podem fer per millorar-lo.
És com si en nàixer, ens donaren una peça d’un gran trencaclosques. Aquesta peça és la part que ens toca a nosaltres del món i la nostra missió en la vida és millorar-la. Cadascú la seua. I tots junts aconseguiríem un món millor. UBUNTU en diuen a Àfrica: la humanitat sencera per un món millor. I tu, que ens fas per millorar la teua part del món?
