Sovint a la classe ens estan ocorrent esdeveniments que passen per davant els nostres ulls i no els arribem a fer col·lapsar com a pràctiques educatives. Unes vegades per que no en tenim temps, unes altres per què se’ns escapen, i la major part d’elles ni ens adonem de què ha passat.
I si això fora el realment important? I si poguérem traduir cada moment, cada instant en allò més extraordinari que haguem vist mai?
Us proposem pensar un poc sobre això.
Quelcom tant senzill com escoltar el teu alumnat, donar-li veu, fer cas de les seues propostes, encara que siguen aparentment errònies, encara que no coincidisquen amb les teues,…
Quelcom tant senzill con esmorzar. Cada dia esmorzem a classe. I si convertim el moment de l‘esmorzar en un event màgic? Posem mantells a les taules, parem taula posant gots i plats (bons, res de plàstic), cadascú treu el seu esmorzar, seiem a taula correctament, quan estem preparats comencem tots a l’hora, mengem tranquil·lament, comentem allò que se’ns ocorre,…
Quelcom tan senzill com fer una passejada pels camins del poble, i perdre’ns per dins dels horts (respectant absolutament les produccions dels llauradors), deixar que siguen les criatures les que guien, trobar el camí de tornada gracies a la brúixola,...
Tenim infinites possibilitats. Ens cal obrir els ulls i aprofitar-les. Ens hi posem?
La clau de tot això és obrir els ulls. Estar atents a allò que ens està ocorreguent a la classe i aprofitar-ho com si fora el millor del món. Que no ho és?
