UNA PEDAGOGIA PER A CONÈIXER
Conèixer és un dels Quatre pilars per a l’educació del segle XXI de l’informe que la UNESCO encomanà a Jacques Delors en 1996. En una societat cada vegada més interdependent i que evoluciona de forma més ràpida, el coneixement és un aspecte essencial per poder desenvolupar-se en la vida personal, laboral, social i cultural.
Ja el primer Informe de la UNESCO sobre educació, l’Informe Faure, de 1972, posava el seu èmfasi en la necessitat de que el coneixement s’havia de sustentar en una educació permanent per a tota la vida. Els coneixements del present no garanteixen de cap manera el coneixement d’un futur proper.
Aquesta perspectiva d’un món en canvi permanent, ha esdevingut premonitòria en un context cada vegada més complex, tecnològic i digitalitzat. L’existència dels ordinadors personals, d’Internet i les millores espectaculars de les comunicacions, deixen obsolets els coneixements sols en uns mesos.
Ziygmunt Bauman (Ziygmunt Bauman,. Socióleg, filósof i assasagista, polac (1925) defineix la forma habitual de viure en la nostra societat moderna contemporáneas como “la vida líquida”.), parla d’una vida líquida que ens duu a una incertesa continua. Es tracta d’un principi que la física quàntica va fer visible fa ja quasi un segle. El món estable i predicible del modernisme ha desaparegut, i ha sigut substituït pel món de les infinites possibilitats, on col·lapsa sols aquella que cadascú, des de la seua subjectivitat, decideix.
El panorama planteja una escola que s’enfronta a uns reptes cada vegada majors. És evident que el coneixement esdevé un aspecte imprescindible, però com a docents ens cal plantejar-nos què cal que aprenguen, per a què i, com s’ha de treballar a l’aula per aconseguir-ho.
En una societat on la informació és inabastable, es fa imprescindible proporcionar eines per esbrinar què coses són importants i quines no ho són. Açò fa necessari fomentar un esperit crític i compromès davant la realitat. Edgar Morin (Edgar Morin, filòsof francès (1921), defensa la tesi de la transdisciplinarietat, al darrere de la qual està la idea d’una naturalesa humana multidisciplinar, que accedeix al coneixement de de la complexitat.) defensa la idea de què l’educació ha d’apostar per desenvolupar el pensament complex, perquè, si bé el coneixement és bàsic, no hem de perdre de vista que la ment humana no funciona amb informació, si més no, ho fa amb idees. L’escola ha d’ensenyar bàsicament a pensar i la informació ha de ser el seu resultat.
