UNA PEDAGOGIA PER A PENSAR
Conèixer és un dels quatre pilars de l’educació per al segle XXI, recollits en l’Informe Delors. Quan vam tenir que reflexionar sobre com aplicar aquests quatre puntals de l’educació a les nostres aules, ens va sortir un dubte. Calia començar per conèixer o per pensar? Coneguem y després activem les idees?, o primer surten les idees y després les transformem en informació?
Per a respondre a aquestes qüestions la neurociència (Mora, F. (2013): Neuroeducación. Sólo se ama aquello que se conoce. Alianza Editorial. Madrid.) ens proporciona diverses pistes. La ment funciona amb idees y són aquestes les que creen les connexions sinàptiques. La ment s’estructura en una espessa xarxa que es reestructura y modifica cada vegada que adquirim un coneixement nou que siga significatiu.
Aquests conceptes també els va tractar el físic Frijof Capra (F. Capra, (1998), La trama de la vida. Una nueva perspectiva de los seres vivos. Anagrama. Barcelona.). En una de les seues obres estableix que les idees deriven d’experiències dintre d’un context significatiu. Les idees es transformen en informació, o siga, en coneixement.
Açò ens ha dut a substituir l’ idea de pensar per la de conèixer. Las idees que emanen de las experiències poden permetre ajustar l’acció per a fer-la més eficaç. També possibilita la reflexió mitjançant el llenguatge. Tots aquests aspectes (acció, idees, experiències reflexives) es complementen entre si i poden donar lloc al coneixement.
Els humans tenim la capacitat de percebre regularitats, de generalitzar els coneixements, d’utilitzar-los en altres àmbits. Paulatinament ampliem els nostres horitzons, i així generem noves idees. El coneixement creix i es modifica a mesura que noves idees i noves experiències permeten desestabilitzar allò que ja sabem. Poc a poc anem adquirint consciencia, som capaços de reflexionar. Usem unes idees per a generar-ne d’altres. Les idees conscients expandeixen el coneixement, ens porten a ser creatius.
Una educació eficaç que busque tenir èxit, ha de basar-se en potenciar les idees dels xiquets i les xiquetes. Cal ensenyar-los a formular-se preguntes. Tornem al mètode socràtic, a la dialèctica. Qualsevol idea, encara aquelles que creguem més innovadores, ja les ha creat abans alguna persona guiada per la seua intuïció.
Partir de les idees facilita emprar allò que ja es sap, dels coneixements previs que tots tenim. Expressar-les en veu alta ens permet compartir-les i multiplicar-les, expandir-les, i aleshores unes ments influeixen en les dels altres (Siegel, D. J. (1999): La mente en desarrollo. Cómo interactúan las relaciones y el cerebro para moldear nuestro ser. Bilbao, Desclée de Brouwer (2007)). Al darrere de tot açò està la clau per convertir-nos en sers intel·ligents que utilitzen la informació amb criteri. Les idees són prèvies i desperten el coneixement.
