Dilluns, 13 Març 2017 15:57

On visc

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

Arriba setembre i l’inici d’una nova etapa. Un grup de xiquets i xiquetes de 3 anys arriben a una escola nova amb companys i companyes noves. Cadascú amb les seves particularitats, cadascú únic. I… què fer per consolidar aquest grup? Un grup que estaran junts, almenys, durant 9 anys.

Es tracta de crear uns vincles forts i per tal d’aconseguir-ho partim d'allò que els és més proper i que coneixen més, la seua casa, la seua habitació, els seus joguets.


En primer lloc, i ja amb els pares i les mares informats, els demanem que ens ompliguen un xicotet qüestionari per saber on viuen, en quin carrer, quin número, quina porta, si viuen en un pis o en una casa, si viuen en el poble, o en la platja o en pobles veïns.
A continuació fem la primera eixida a l’oficina de turisme per informar-nos d’on estan els carrers i agafar un plano del poble per ubicar posteriorment la casa de tots i totes.
Abans de començar les visites, els xiquets i les xiquetes envien una postal als pares i a les mares demanant-los permís per a anar a visitar sa casa.
I a partir d’ací, comencem les visites. Cada dia, abans d’ixir, mirem en el plano on està la casa del xiquet o la xiqueta, mirem si està lluny o prop i el camí que hem de seguir. Recordem quin número de casa hem de buscar i el botó que hem de prémer en l’ascensor o el pis que hem de pujar a peu.
I en tot preparat, comencem a caminar.
Si la casa està molt lluny, a la platja, a la muntanya o a altres pobles, agafem un autobús.
Una vegada estem allí el xiquet o la xiqueta ens mostra sa casa, la seua habitació, el seu joguet preferit. I després juguem una estona amb els seus joguets.

 

Ens hem adonat que és una experiència molt rica per als xiquets i les xiquetes i que viuen amb molta il·lusió. I com, sense adonar-se’n, anem assolint normes d’educació vial, creuem pels passos de vianants, mirem abans de creuar, reconeixem algunes senyals… i a més van coneixent millor el seu poble, qui viu en cada carrer, el nom d’alguns carrers…
I cada dia el grup està més unit i som ja molt bons amics i amigues.

Llegir 1960 vegades Darrera modificació el Dilluns, 13 Març 2017 16:07
Joan Palmer

Mestre d'infantil i membre del Grup Xucurruc. Mestre en una xicoteta escola d'Oliva des de ja fa uns quants anys on la seua gent em van obrir els ulls a una altra manera d'entendre l'educació.

L'últim de Joan Palmer

Més en aquesta categoria: « Avui és el millor dia de la meua vida