Ser, fer, pensar, conviure

Arriba setembre i l’inici d’una nova etapa. Un grup de xiquets i xiquetes de 3 anys arriben a una escola nova amb companys i companyes noves. Cadascú amb les seves particularitats, cadascú únic. I… què fer per consolidar aquest grup? Un grup que estaran junts, almenys, durant 9 anys.

Es tracta de crear uns vincles forts i per tal d’aconseguir-ho partim d'allò que els és més proper i que coneixen més, la seua casa, la seua habitació, els seus joguets.

En primer lloc, i ja amb els pares i les mares informats, els demanem que ens ompliguen un xicotet qüestionari per saber on viuen, en quin carrer, quin número, quina porta, si viuen en un pis o en una casa, si viuen en el poble, o en la platja o en pobles veïns.
A continuació fem la primera eixida a l’oficina de turisme per informar-nos d’on estan els carrers i agafar un plano del poble per ubicar posteriorment la casa de tots i totes.
Abans de començar les visites, els xiquets i les xiquetes envien una postal als pares i a les mares demanant-los permís per a anar a visitar sa casa.
I a partir d’ací, comencem les visites. Cada dia, abans d’ixir, mirem en el plano on està la casa del xiquet o la xiqueta, mirem si està lluny o prop i el camí que hem de seguir. Recordem quin número de casa hem de buscar i el botó que hem de prémer en l’ascensor o el pis que hem de pujar a peu.
I en tot preparat, comencem a caminar.
Si la casa està molt lluny, a la platja, a la muntanya o a altres pobles, agafem un autobús.
Una vegada estem allí el xiquet o la xiqueta ens mostra sa casa, la seua habitació, el seu joguet preferit. I després juguem una estona amb els seus joguets.

Ens hem adonat que és una experiència molt rica per als xiquets i les xiquetes i que viuen amb molta il·lusió. I com, sense adonar-se’n, anem assolint normes d’educació vial, creuem pels passos de vianants, mirem abans de creuar, reconeixem algunes senyals… i a més van coneixent millor el seu poble, qui viu en cada carrer, el nom d’alguns carrers…
I cada dia el grup està més unit i som ja molt bons amics i amigues.

Açò és el que diu qualsevol xiquet o xiqueta quan comença un joc. Però dia a dia me n’adone que si també ho dic jo, si ho diem els mestres, les coses funcionen millor. No es tracta d’estar presents en les tasques, els jocs que ells realitzen diàriament, sinó de participar activament amb ells. De ser un més del joc, de la tasca. Jugar en el pati als mateixos jocs que ells i elles, fer construccions quan ells están fent-les, dibuixar quan ells ho fan o jugar a l’amagatall en educación física.

Observant als xiquets i a les xiquetes m’he adonat que quan jo participe implique a tot el grup, fins i tot a aquells xiquets i xiquetes més tímids. Podem jugar diferents papers quan estem amb ells, depenent de la situació en que ens trobem, podem ser impulsors d’un joc o d’una activitat, podem ser proposadors de reptes, o simplement podem ser models que ells i elles observen. No cal dir res, sols sentar-se al seu costat i fer el que ells fan. De vegades et demanen ajuda, altres se’ls obrin els ulls veient altres possibilitats que nosaltres fem i d’altres simplement els veus contents de tindre’t al seu costat.

Amb açò no vull dir que els xiquets no hagen de fer coses sols, no hagen de jugar sols amb els seus iguals, sense presència d’adults, ni molt menys, sóc conscient de la importància del joc entre iguals. Simplement és una reflexió sobre una possibilitat més que tenim en el seu camí, tenint en compte que el nostre paper és d’acompanyament en el seu procés d’aprenentatge.

Recentment hem visitat una escola de Dinamarca en Aarhus, dins del projecte Erasmus+ (KA1), on tenien molt present tot açò. Els mestres eren part activa en el dia a dia dels xiquets, fins i tot a l’hora del pati. Aquest aspecte cobra una major rellevància ja que es tractava d’una escola basada en el contacte en la natura i en la que estaven tot el dia a l’exterior.

En resum, jugueu, pinteu, dibuixeu, construiu… amb ells i amb elles. Educar no és sols ensenyar sinó compartir moments amb ells i amb elles. Disfruteu de cada moment que passeu amb ells i amb elles, perquè cadascún és únic i irrepetible.

Tot aquest article té la mateixa validesa tant si ho veiem com a mestres com si ho veiem com a pares i mares.